RIPCI. Annex I

A AB Seguridad, seguim amb l’anàlisi del Nou Reglament d’Instal·lacions de Protecció contra Incendis (RIPCI).

En aquest article comentarem els canvis que fan referència a l’Annex I en relació a les característiques i instal·lació dels sistemes de P.C.I (Protecció Contra Incendi), plasmat en dues seccions, sent la primera la que fa referència a la protecció activa.

  • Detecció i alarma d’incendis: Normativa pel que fa a disseny i instal·lació, indicant distàncies d’instal·lació de polsadors, seguint les vies d’evacuació, nivells sonors i lluminosos dels sistemes d’avís d’alarma, entre altres.
  • Proveïment d’aigua: Defineix les característiques generals que ha de tenir i estipula que ha de complir la norma UNE 23500. En tema d’hidrants, regula les característiques de disseny de la instal·lació i el tipus d’hidrant (columna o sota terra). A més també indica la ubicació dels mateixos i cabals mínims a subministrar.
  • Extintors d’incendi: Defineix extintors i les seves característiques, ubicació (altura, distàncies entre els mateixos), senyalització i idoneïtat dels mateixos en funció de la classe de foc que protegeixin i inclou als generadors d’aerosols com a extintors sempre que s’adeqüin a la normativa sobre extintors.
  • Boques d’incendi equipades (BIES): Com en els casos anteriors, especifica les característiques de les mateixes i de les instal·lacions de canonades. Distingeix entre bies de 25 Ø mm i de 45 Ø mm, i exigeix cabals mínims. Admet mànegues de 25 Ø amb una longitud de 30 metres. Són necessàries proves de pressió per legalitzar les instal·lacions d’aquestes.
  • Sistemes de columna seca: Explica que són sistemes de proveïment d’aigua d’ús exclusiu de bombers, amb tipus de sortides (diàmetres), vàlvules de seccionament i quantitat d’elements en funció del nombre de plantes i la seva altura.
  • Sistemes de ruixadors automàtics i aigua polvoritzada: Nomena les parts en què es divideixen aquestes instal·lacions, i remitent a les normatives vigents per al seu disseny i instal·lació.
  • Sistemes d’aigua nebulitzada: Demana que estiguin connectats a un subministrament d’aigua garantit, i que siguin capaces de nebulitzar l’aigua en la seva descàrrega; a més els refereix a normativa vigent.
  • Sistemes fixos d’extinció per escuma i pols seca: Defineix els seus components, disseny d’instal·lació i els justifica amb normativa vigent.
  • Sistemes d’extinció mitjançant agents gasosos: Explica els requisits del sistema de detecció automàtica o mitjançant activació manual. S’ha de calcular concentracions de disseny, en funció del risc a protegir i la capacitat de les ampolles. Indica a més, que aquests sistemes solament seran utilitzables quan s’asseguri la integritat o l’evacuació del personal abans de la descàrrega de l’agent extintor. Com sempre defineix les característiques de les instal·lacions i la seva justificació normativa. Inclou els sistemes d’extinció mitjançant aerosols condensats i els sistemes de control de fum i calor, fent una definició d’aquests últims en funció de tipus de sistemes. Aquest últim punt requereix una esmena especial que es tractarà en un proper article.
  • S’inclouen a més també com a novetat les mantes ignífugues, l’enllumenat d’emergència i els sistemes de senyalització (equips contra incendis, evacuació, etc.), les seves característiques i les seves condicions de luminescència.

AB Seguridad

Terrassa, 2 de novembre de 2017

Articles Recents